Passejar per un bosc, sigui quin sigui, és una de les activitats més recomanades. Per tothom. I especialment, per a persones que tinguin malalties greus. Sentir el seu Silenci és una de les activitats més saludables que conec.
Crec que hi haurà poca gent que pugui dir que entra en un bosc i no sent res; que no rep cap nova sensació en el seu cos. Tots podem sentir, per poc que escoltem, la pau que hi regne. Tots hem pogut observar el Silenci que es fa quan un grup de persones, que ve xerrant de les seves coses, s'endinsa amb els arbres.
El verd de les fulles a la primavera o els tons càlids de la tardor. Les infinites textures entre marrons i grisos dels troncs. El moviment de les branques al vent. L'olor a herba; a terra o a farigola. Colors, olors, imatges, sons i tactes... tot això ens porta a la calma; a una estranya sensació de trascendència.
Però hi ha més.
Coses que no podem percebre amb els nostres sentits que més utilitzem.
Estudis més sofisticats han mostrat les vibracions que els arbres emeten per comunicar-se entre ells. Sí, els arbres parlen. A la seva manera, és clar. Parlen per mantenir el seu ecosistema o comunitat en harmonia. Quan entrem dins aquesta comunitat, el que anomenem bosc, sentim aquesta vibració. La sentim per tot el nostre cos. És d'una freqüència tan baixa que no la podem escoltar; però la sensació que ens deixa en el nostre estat d'ànim és d'una gran pau.
Si a més, podem seure i recolzar la nostra esquena en el seu tronc, com a mínim uns vint minuts, estarem rebent aquesta vibració i deixant que poc a poc el nostre cos i la nostra ment es vagin equilibrant, igual que ho fan ells. No oblidem que formem part d'aquesta mateixa natura. Retornar a ella és un excel·lent elixir de connexió amb allò que som realment.
Respirant... sent un mateix... sense esperar res... creant un buit interior perquè l'esperit del bosc ens ompli amb el seu Silenci; amb el seu so inaudible que el fa únic. Un So que és el mateix que el de la nostra ànima... llenguatges idèntics darrera de falsos silencis. Una bonica forma d'amagar, a la vista de tothom, el que és més essencial per viure.
Respirant... sent un mateix... sense esperar res... sentim una gran plenitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada