La gent que s'acosta a la meditació o comença algún procés de creixement personal, ho sol fer bàsicament, per dues raons. O per curiositat o per alguna crisi. I dir que patim o hem patit alguna cosa que ha fet trontollar el nostre món no és fàcil, requereix ser molt valent o valenta. La gent, tendim a tenir "por" que la resta de gent ens percebi com a persones febles; quan en realitat, no té res a veure.
Dic que no té res a veure perquè les crisis, tard o d'hora, acaben arribant en moltes formes diferents. I la fortalesa que ens ajuda a mantenir la calma quan aquesta arriba, no és una fortalesa que es vegi a simple vista; la tenim ben endins.
Es requereix molt de coratge perquè una o una mateixa, tot i sentir-se feble, es rendeixi a l'evidència i busqui solució als seus problemes. I com que vivim en una societat on no s'ensenya a buscar dins d'un mateix, necessitem que ens ho ensenyin a fer. Aquí rau el coratge.
No ens faci por veure que hi ha circumstàncies a la vida que ens poden i afebleixen.
No ens faci por demanar ajuda.
No ens faci por obrir-nos per buscar dins nostra, on hi ha la porta que ens ajuda a accedir a la nostra fortalesa i poder real; el que està ben endins, en un espai on només s'hi pot arribar a través de la meditació.
www.edgartarres.com
Dic que no té res a veure perquè les crisis, tard o d'hora, acaben arribant en moltes formes diferents. I la fortalesa que ens ajuda a mantenir la calma quan aquesta arriba, no és una fortalesa que es vegi a simple vista; la tenim ben endins.
No ens faci por veure que hi ha circumstàncies a la vida que ens poden i afebleixen.
No ens faci por demanar ajuda.
No ens faci por obrir-nos per buscar dins nostra, on hi ha la porta que ens ajuda a accedir a la nostra fortalesa i poder real; el que està ben endins, en un espai on només s'hi pot arribar a través de la meditació.
www.edgartarres.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada