Se sol definir el Silenci com l'absència de So; no és cert. No és que res se senti. Tot el contrari, hi ha molts tipus de silenci: El silenci del mar; el de la muntanya; el del desert; el de la solitud. El propi silenci. El que crida, el que parla, el que assenteix i el que nega. El que prega, el que contempla i el que bada. El que no escolta. El que fa sentir i escoltar. I el de la mort. I també el del naixement, just aquell instant que et posen el nadó als teus braços...
Tot i que a primera vista ens pot semblar que cada silenci ens comunica una cosa diferent, en realitat, ens diu sempre el mateix. De fet, quelcom de molt poderós. Únic...
TOT. Ens ho diu tot. Ho conté tot. Fa arribar l'essència dels conceptes, idees, emocions, sentiments... de tot el que ens envolta, directament al nostre de dins; allà on és important. Tot amb una sola intenció: fer-nos adonar de la nostra essència; la nostra ànima. Que no només som cos i ment. Que tenim quelcom de més poderós i trascendent.
I quan despertem a aquesta nova dimensió del nostre interior, llavors el silenci cobra un sentit molt especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada