Hi ha la creença molt estesa que la meditació ve d'orient; no és cert. Totes les cultures, des dels seus inicis han utilitzat aquesta pràctica per a diferents funcions. La més estesa ha estat la d'adquirir coneixement i saviesa. Dos elements molt importants per créixer amb harmonia i viure amb benestar. No ens ha d'estranyar, per tant, que la pràctica del silenci interior es desenvolupés en llocs apartats, en comunitats de persones amb certes sensibilitats per tot allò que va més enllà dels seus sentits més primaris. Igual que avui en dia. Ha passat a orient i a occident.
Així doncs, per què tenim aquesta creença?
A occident, l'auge d'un cristianisme catòlic va fer tot el possible per esborrar les petjades de comunitats com els Esenis o els Iatromantis; comunitats, aquestes, que a més d'utilitzar la meditació (i en concret, les tècniques d'incubació) per a realitzar curacions, resoldre problemes socials, (o fins i tot conèixer les notes musicals que emet cada planeta, com va fer Pitàgores, i que no va errar en cap d'ells), també utilitzaven els harmònics de la veu com a eina poderosa de sanació.
Occident ha tingut, a més d'aquestes dues comunitats importants amb una cultura espiritual, els Druides. Una altra comunitat que vivia en boscos i obtenia el seu poder i saviesa de la natura. I que, a més, també utilitzava la veu com a font de poder personal. I no ens podem oblidar dels més recents Càtars.
Tots ells perseguits per un poder terrenal que va buscar en la religió la manera de frenar-los. Totes les corrents espirituals han pregonat que el verdader poder resideix dins de nosaltres; que no necessitem mitjancers (com pretén l'església i altres religions dogmàtiques) per "trobar Déu", "per trobar el nostre camí", tan se val com es digui. I això va en contra dels qui volien controlar la societat amb mentides per poder gaudir del seu poder. No ens ha d'estranyar que ara pensem que la base de la nostra societat ha estat la Grècia clàssica i el seu pensament. No, molts i molts anys abans ja hi havia un coneixement i una saviesa que es va voler esborrar.
A orient, això no ha passat. L'espiritualitat, la religió i la ciència sempre han anat de la mà. No ha estat mal vist.
Així, cal no perdre de vista la corrent espiritual; la que ens pertoca com a comunitat occidental. Tan bona com qualsevol altra.
www.edgartarres.com
Així doncs, per què tenim aquesta creença?
Occident ha tingut, a més d'aquestes dues comunitats importants amb una cultura espiritual, els Druides. Una altra comunitat que vivia en boscos i obtenia el seu poder i saviesa de la natura. I que, a més, també utilitzava la veu com a font de poder personal. I no ens podem oblidar dels més recents Càtars.
Tots ells perseguits per un poder terrenal que va buscar en la religió la manera de frenar-los. Totes les corrents espirituals han pregonat que el verdader poder resideix dins de nosaltres; que no necessitem mitjancers (com pretén l'església i altres religions dogmàtiques) per "trobar Déu", "per trobar el nostre camí", tan se val com es digui. I això va en contra dels qui volien controlar la societat amb mentides per poder gaudir del seu poder. No ens ha d'estranyar que ara pensem que la base de la nostra societat ha estat la Grècia clàssica i el seu pensament. No, molts i molts anys abans ja hi havia un coneixement i una saviesa que es va voler esborrar.A orient, això no ha passat. L'espiritualitat, la religió i la ciència sempre han anat de la mà. No ha estat mal vist.
Així, cal no perdre de vista la corrent espiritual; la que ens pertoca com a comunitat occidental. Tan bona com qualsevol altra.
www.edgartarres.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada