Hi ha automatismes que són molt bons i beneficiosos, com per exemple conduir, respirar, caminar... per posar uns exemples dels automatismes conscients. I els milers, que són inconscients, i que cada minut passen dins el nostre cos. Un automatisme és, a grans trets, una acció que resulta d'una estratègia que ha aprés a fer el nostre cos, o un òrgan o cèl.lula, perquè el resultat sigui l'òptim.
A mesura que anem creixent, aprenem estratègies que ens ajuden a assolir els nostres objectius. Dir mentides pot ser una estratègia, "fer la pilota" pot ser-ne una altra, igual que ser carinyós, fer-se la víctima o posar-se malalt, per posar només alguns exemples. Totes elles són estratègies, algunes conscients i d'altres inconscients, que utilitzem per a les nostres finalitats.
Una de les estratègies que el nostre cervell ha automatitzat durant miles d'anys, ha estat l'estrés. Aquest ha estat molt útil a l'hora de perseguir un mamut, sortir corrents davant d'un lleó i realitzar esforços molt grans davant d'amenaces o imprevistos. Tots aquests anys, actuant d'aquesta manera, ha comportat que l'estratègia quedi en el nostre disc de memòria Ram. Com que normalment ja no ens trobem ni lleons ni mamuts, el nostre cervell categoritza, de la mateixa manera, les amenaces més cotidianes: quan hem de gestionar a la vegada moltes tasques, terminis per finalitzar ahir, trucades i correus electrònics eterns, reunions, visites, casa, nens...
Davant aquest allau de tasques, no podem elaborar un pla o una estratègia. Les coses passen. Com explica Jon Kabat-Zinn, "respondre a l'estrés requereix una consciència moment rera moment"; on cada moment és el present, únic instant on podem resoldre la tasca encomanada. De res serveix que hi pensem abans. Així només aconseguim augmentar l'estrés. Actuar des del present; des de la consciència. Només així resoldrem, en el moment que toca, el que s'hagi de solucionar i fer.
Podem organitzar-nos i planificar. Però el dia a dia imposa les seves circumstàncies, i si no tenim eines que ens ensenyi a viure amb la incertesa, aquesta se'ns menjarà. Si som conscients, sabem que aquesta incertesa és vida. I viure amb ella des de la consciència, vol dir viure amb harmonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada